Teodoro Garriga, el referent
Teodor Garriga, el degà de la radiofusió, la veu de
Ràdio Associació dels anys 30 i president d'honor
d'aquesta entitat, ens ha deixat.
Garriga va viure professionalment un moment crucial per a la ràdio.
Just quan sortia de les primeres beceroles, la ràdio va haver
d'acceptar com a tasca prioritària, les proclames des del
front o per al front, avisos de bombardeig, missatges tranquil·litzadors
o mobilitzadors i en definitiva, el seguiment minut a minut, del
pols d'un poble que provava de mantenir-se ben viu tot i la guerra
que patia. I qui hi havia al darrera i al capdavant d'aquelles emissions
històriques? Les persones, els professionals.
Teodor Garriga, a més de la tasca professional que la ràdio
li demanava i de treballar en allò que més li agradava,
va acceptar la responsabilitat afegida, de ser un dels portaveus
d'un govern legítimament escollit i compromès amb
la supervivència d'un poble.
Em ve a la memòria el bagul ple de discs de cera que, enregistrats
amb les veus dels responsables polítics de la Generalitat
i de la República Española, en Teodor va fer sortir
personalment del país, quan es va haver d'exiliar. Ell mateix
va refusar una important oferta econòmica que li havia fet
una firma audiovisual nord-americana, la Warner. Li hagués
estat tan fàcil i profitós d'acceptar! Però
allò eren "documents històrics" i dic documents
històrics quan fins aleshores, els únics documents
considerats amb aquest adjectiu, eren els diaris, els llibres, les
fotografies ... és a dir paper. Doncs bé, aquelles
gravacions i per primera vegada, ja es podien considerar com a documents
històrics.
Quan aquell 26 de gener de 1939 a un quart de sis de la tarda, Teodor
Garriga escoltava des de Ràdio Girona l'entrada d'un grup
de falangistes als estudis de Ràdio Associació a les
Rambles barcelonines, sabia que només quedava fugir, salvar
tot el material possible i posar-se a treballar per recuperar un
dia, les emissions d'aquella ràdio.
Amb el franquisme i després a la transició, era fàcil
pensar que la nostra llengua no era vàlida per a relacionar
persones en la vida real o en la ficció. Que el català
era una eina inútil a la ràdio i a la televisió!
D'aquí que fos tan vital recuperar-lo. En Teodor Garriga
que ho havia viscut de dins, que havia utilitzat el català
en tantes activitats de comunicació tant en temps de pau
com de guerra, n'estava ben convençut del seu valor i d'aquella
convicció, en va fer exemple a divulgar.
Quan a finals dels 60 va poder tornar a casa, tenia aquesta obsessió.
La presència als mitjans que poc a poc li van fer costat,
les ponències de la ràdio al Congrés de Cultura
o la recuperació de Ràdio Associació, són
exemples d'una tasca tan feixuga com constant.
També els comunicadors necessitem els referents dels que
ens han precedit. Gràcies Teodor perquè amb la teva
tossuderia has contribuït a superar el concepte de provincianisme
al qual ens havien sotmès. Ens deien i alguns encara diuen
provincians, quan volem interpretar el món des d'una òptica
catalana i en català.
Gràcies Teodor per haver-nos transmès un concepte
determinat sobre la honestedat i la responsabilitat social del comunicador.
Gràcies Teodor, per haver-nos sacsejat la memòria.
I gràcies per la teva amistat. Fins a sempre, mestre.
Jordi Margarit Sanmartí
Periodista
President del Consell Rector de Ràdio Associació,
SCCL
